Una infància acaronada de pinzells, paletes de colors, cavallets que li passaven deu pams però ella estava enlluernada per l’obra del seu pare, el pintor català Francesc Poch Romeu, considerat un dels paisatgistes contemporanis més influents de l’època i per part de mare per si no n’hi hagués prou, més influència artística, la pintora Josefina Ripoll. Els seus mestres, Tàpies, Pijuan, Ràfols, Casamada. Ha exposat a París, Barcelona, Chicago, Miami, Filipines, Nova York, Londres, La Havana. Membre d’International Colours of Authority. La seva vida és Art, fa especial tot allò que l’envolta, sent que viu des de l’essència.
Avui estem convidats al seu Atelier de l’Empordà.
Pepa Poch, moltes gràcies per obrir-nos les portes de l’espai mes íntim i creatiu. Benvinguda al Viure des de l’essència.
Benvinguts vosaltres també al meu món, des de l’art, des de la passió i des de l’amor.
GLÒRIA MONTASELL.- Com es sent Pepa Poch en aquest moment de la seva vida.
És un moment realment de canvi, màgic, un moment molt especial, perquè quan has aconseguit fites, quan has aconseguit trobar-te a tu mateix i reconèixer-te, és una gran emoció que t’envolta.
“Realitat màgica”, “La mar salada”, “Oil on Canvas”, “Survivers”,“Renaissance”, “Te Turquesa”, “Pepa Poch Philippines”. Aquests són els noms de les teves col·leccions d’Art Pepa. M´atreviria a dir que els gens estan impresos en cadascuna d’elles com si d’un fill es tractés. A nivell emocional, personal, evolutiu que hi ha de tu en cadascuna de les teves col·leccions?
PEPA POCH.- Sempre quan presentes una obra o fas una col·lecció és com escriure un llibre. Jo he fet un llibre, he plantat alguns arbres, flors, no he tingut un fill perquè ho he sentit així, però la meva pintura són els meus fills, les meves obres d’art de vegades quan ja no la tinc t’agafa com la pena de plorar com quan un fill se’n va de viatge, saps que estarà ben cuidat però hi ha aquella enyorança.
GM.- Una part de la teva vida la vares viure en un vaixell…
PP.- Si una època molt màgica de la meva vida. Les obres d’aquella etapa les vaig exposar a Grècia i una part s’ha quedat a la Península dels Balcans
GM.- Una col·lecció en la que es varen remoure moltes emocions va ser a “La Renaissance”, cert?
PP.- Realment sí, “La Renaissance” va ser un llibre molt obert de la mort del meu pare, les persones que venien a veure l’exposició sentien que havia passat alguna cosa molt important i realment era el reflex de la seva mort.
GM .- Has plorat pintant?
PP.- Molt, molt.
GM.- En quina obra podríem dir, l’has viscut amb les emocions més acusades?
PP.- “La Vida” va ser un quadre que va marcar molt un canvi d’etapa. Vaig fer primer un esbós que el té una doctora i desprès vaig fer l’obra de “La Vida” amb unes dimensions més grans, de fet va ser una inflexió en un moment de reflexió i de trànsit de la mort del meu pare, jo sento que la mort dóna vida i d´aquí l’obra.
GM .- Pintura colorista, emotiva i compromesa. Amb que es sent compromesa Pepa Poch? 
PP.- A no fallar a la part que em toca a mi com a humanitat, el meu compromís es com paral·lel a algun mestre o persona que pot ajudar a veure les coses d’una altra manera. L’essència de les meves obres pictòriques es transmetre una emoció, aquest és un tipus de compromís. De totes maneres jo sóc una persona que m´agrada sentir-me lliure, d’aquí la raó que no hagi volgut tenir fills.
GM.- De fet la meva filla em va dir, mare pregunta-li a la Pepa perquè no ha volgut tenir fills?
PP.- Sí… jaja… i m’agrada molt que em facis aquesta pregunta perquè crec que els fills vindran a mi d’una altra manera. En el meu interior jo he gestat art, afecte cap a altres persones, peces, escultures, colors, la creació en general, enlloc de la creació humana…
GM.- Podríem dir que no t’has deixat portar pels patrons establerts en la societat.
PP.- Exactament.
GM.- Jo trio, jo sóc responsable del que trio.
PP.- Jo sóc filla d’una època que ens varen educar en que ens havíem de casar, trobar un marit que tingues un pis, cotxe, després tenir fills… i jo vaig pensar, però a mi que m’estan explicant, una vida organitzada des dels altres, m’hi vaig negar rotundament. I no et dic que això no et doni la felicitat, però no ens han deixat fer la prova, tant les dones com els homes, ens han volgut vendre un perfil que sinó estàs dins dels patrons ets un ets un incomprès.
GM.- Deixem les etiquetes.
PP.- Sí Glòria.
GM.- Què és la vida per Pepa Poch?
PP.- La vida és un constant aprenentatge, una escola, ella t’ensenya i et porta.
GM.- Has passat èpoques de la teva vida a Nova York, gran influència suposo.
PP.- A NY vaig viure de manera fraccionada, durant un any i mig vaig estar treballant en un estudi de disseny molt important, a Design World.
GM.- Quants anys fa què estàs a International Colour Autorithy?
PP.- Fa tretze anys que en sóc membre i ens reunim a Londres dues vegades l’any un petit nombre de persones relacionades amb el món de l’art, d’allà en surten els colors que seran tendència a la següent temporada.
GM.- Una curiositat, potser sóc una mica agosarada, però amb quin altre color relacionaries la senyera que no fos el nostre groc i vermell?
PP.- L´Or. Cataluya és Or, és un país amb llum, és un país ric, espiritual.
ELS CINC SENTITS DE L´ARTISTA:
GM.- Un color
PP.- Ara mateix blau.
GM.- Un so
PP.- El de les onades
GM.- Una Mirada
PP.- La teva
GM.- Un tacte
PP.- El cos dins l’aigua, sentir-me envoltada de líquid.
GM.- Un sabor
PP.- El picant
GM.- Un destí
PP.- Seguir voltant
GM.- Un llibre
PP.- La meva vida
GM.- Un material que no et posaries mai
PP.- El plàstic
GM.- Un moment crític de la teva vida
PP.- La menopausa
GM.- Et regeneres d´energia amb…
PP.- L’estima
GM.- Una teràpia alternativa
PP.- Sentir-se lliure
GM.- Abans d´anar a dormir
PP.- Respirar fons, mirar al meu voltat i donar gràcies.
GM.- Mai m´hagués imaginat que…
PP.- Em faria gran
GM.- Una persona de referent a la teva vida
PP.- El meu pare
GM.- Alguna mania
PP.- En tinc diverses…jaja… l’estètica, em pot.
GM.- Un valor
PP.- La sinceritat
Assegudes les dues, sobre una estora de regalims de la història de la teva obra, una obra rica en emocions, unes emocions que són el camí a la nostra essència.
Fins sempre Pepa Poch, moltíssimes gràcies per la teva transparència i amorositat.