El silenci sempre és bo, però en aquets moments, tenir criteri encara és millor.
Mentre escric aquestes quatre ralles, el Rei està buscant qui és capaç de portar les regnes del carro nacional, i aquí l’alcaldessa activista Ada Colau diu que té la intenció de liderar un nou partit polític a Catalunya, amb gent nova, neta i sense màcula de corrupció, perquè diu que el moment és crític.
Els activistes estan preparats per fer coses, diuen sense mala intenció, que el més important no és saber, sinó fer. És una opinió, però no una veritat. Per fer una cosa bé, cal saber què és el bé. I això no és fàcil.
Realment són temps crítics, la frontera entre el bé i el mal s’ha esborrat, i la mentida ha enviat la veritat “a dida”. Hi ha molta confusió. Si no aconseguim tenir criteri, aviat direm: “ens l’han Colau”.
D’una manera molt general, l’activitat humana que busca saber el perquè de les coses, en el seus aspectes fonamentals i centrals, s’anomena filosofia. Aquesta paraula vol dir, amor a la saviesa, amor a la veritat. Avui tots som una mica filòsofs, sempre donem alguna resposta a aquestes preguntes fonamentals: Què és el món, què és la vida, què és l’home, què és la llibertat, què es la justícia… Preguntar sempre és bo, però tenir criteri és millor, sinó “Podemos equivocar-nos”.
Són temps en què cal analitzar més els fets que les paraules. Pensar és bo, però observar és millor. Carrel diu: “Poca observación y mucho razonamiento llevan al error. Mucha observación i poco razonamiento llevan a la verdad”. La paraula “razonamiento” podria substituir-se amb profit per l’expressió “dialèctica en funció d’una ideologia”. La nostra època és una època ideològica. En la que, en lloc d’aprendre de la realitat amb totes les seves dades, construint sobre ella, s’intenta manipular la realitat ajustant-la a la coherència d’un esquema prefabricat per la intel·ligència: i, així, el triomf de les ideologies consagra la ruïna de la civilització.