Les coses no passen perquè sí, passen perque un les vol aconseguir. La casualitat és un fenòmen fruït de l´espontanïetat, la causalitat és el transcurs del que ha de succeir amb seguretat. Sense esperar idealment ni muntar-se una pel·lícula del moment encertat, no t´hi esforcis, no val la pena buscar els tres peus al gat. Quan hi ha una idea en ment, la realitat s´ha de fer existent. Quan hi ha un sentir excel·lent, fem propici la seva duració present.
Així va ésser com dir i vocalitzar un simple SÍ, va canviar la modalitat del dia i fou del tot adient. Aquest sense saber com seria el seu futur, la immediació del temps es va reflexar en estat pur. Recordo que la climatització es va embogir i vàrem fer front a tots els factors exponencials que volien insurgir. Res ens va afeblir ni originar discrepàncies, les variables de la suma de l´equació van aguditzar la coneixença del resultat, donades les circumstàncies.
L´estudi de la seva geometria prometia un espai celestial que ens varen ensenyar. Obrir els ulls vas ser l´actuació pertanyent, precursora de consolar un modest meditar. Quatre persones i una abellida connexió va triomfar, de manera que ens ha permès tenir una relació d´agenda que amb entusiasme cal apuntar. Agraïnt les paraules per a citar aquest escrit, creu-t´ho! Res del que passa és fortuït. Un tastet de l´emoció que hi va haver ús l´ofereixo amb poesia….
Quatre elements són els que formen la terra. Quatre, és el nombre quantificatiu. Quatre, són sis les lletres que fan sonar la seva estructura sintàcticament, amb una fonètica conjuntada rítmicament. AIRE: Element atmostèric que vares propiciar la virtut de la virulència, desplaçant als núvols amb conseqüència, com el transcurs del telefèric. MAR: onades salvatges vaig tastar, la impregnació de l´aigua cristal·lina em vas mullar. Ni ho vaig pensar detingudament, la salinitat estava al punt exquisitament. TERRA: granet a granet indistintament junts i premsats minuciosament i astuta, invoqueu la voluptuositat del cos dipositant la seva morfologia airosament. FOC: el traç del glop del líquid omnipresent, recòrrer cap al múscul del cor on l´estreny de forma potent.
Gràcies. Sensiblement,
Gemma.