“La vespa velutina (vespa asiàtica) ha arribat al Baix Montseny per quedar-se”, repeteix incansablement Toni Armengol a tothom qui li ho pregunta i a tothom qui ho vol escoltar. El propietari de l’empresa Anura Montseny, ha descobert aquesta setmana un niu primari de vespes velutines dintre d’una arna d’abelles, propietat de Lluís Ibern, propera a la llera del Pertegàs i a tocar de la zona on l’any passat es va descobrir el primer niu de velutina a Sant Celoni. També se’n descobrir un altre a Gualba.
La localització ha estat gràcies a l’estudi de les trajectòries del vol d’aquesta vespa invasora a la llera del Pertegàs i una mica d’intuïció. Una vegada descobert s’ha pogut eliminar i així “evitar que es transformi en un de secundari”. Tot i així explica que té sensacions contraposades ja que per una banda content per l’eliminació d’un niu, però per altra banda molest perquè “aquest niu sense cap dubte és d’una reina sortida del niu del Pertegàs de l’any passat i quan es va detectar l’administració va tenir dos mesos de marge amb activitat al niu per eliminar-lo i no es va fer, afavorint així l’expansió de la vespa al Baix Montseny”.
Armengol sentencia que ara té clar que les arnes propietat de Lluís Ibern mortes l’any passat va ser a causa dels atacs de la vespa velutina. Alhora destaca el curiós comportament el d’una femella fecundada sortida d’aquell niu, que va decidir fer el seu niu primari dins l’arna que prèviament van eliminar, “així s’assegurava tenir a prop tota la proteïna de les arnes del costat per quan li calgués”. Armengol considera que actualment a la zona segurament hi ha alguna desena de nius primaris que en breu les reines ampliaran o construiran de secundaris i els que sobrevisquin a aquest canvi, cap a finals d’octubre tindran la seva màxima capacitat, i cadascun podrà superar les 10.000 vespes.
Vespa velutina entrant dintre una arna. Foto: Antoni Armengol /Anura Montseny
Vespes solidàries
El propietari d’Anura Montseny manifesta amb seguretat que la vespa ha estat implacable en l’expansió per nous territoris, perquè el que fa per aconseguir-ho és “el que no fem els humans per frenar-la. Totes les vespes d’un niu són solidàries, es passen informació de forma continuada, prenen decisions ràpidament i actuen implacablement”.
Recordar que la vespa velutina no representa més risc de picades a les persones que les vespes autòctones, però mai ens hem d’apropar a un niu. En cas d’albirar-ne algun el que cal fer és avisar a l’Ajuntament corresponent perquè gestioni la informació. Armengol també lamenta que a la llarga l’efecte de la vespa, tindrà una repercusió enorme en la disminució del nombre d’abelles de la zona, bàsiques per a la pol·linització, i també en la biodiversitat ja que també mengen altres insectes pol·linitzadors.