Això que ara explicaré no ho faig pas per ganes, ho faig perquè serveixi per conscienciar del risc que suposa apropar-se a un niu de vespa velutina, i de que hi ha sectors com per exemple, el dels treballadors del bosc, o bombers, certes activitats i esports d’aventura… que haurien d’incorporar als respectius protocols de seguretat, per exemple, el de fer visualització dels arbres abans de tallar-los per si tenen un niu. I especialment a situacions que es donen actualment, persones que es pensen que amb un vestit d’apicultor i bona voluntat poden anar a eliminar nius de vespa velutina i posen literalment en risc la seva vida, disparant als nius o tallant l’arbre i eliminant el niu al terra.  Això s’està produint, i el risc i és. I es produeix en part fomentat per la desesperació inicial dels apicultors i la no actuació de l’administració, no s’implica com caldria i es decideix no eliminar nius (si no suposen un risc per a les persones..) o si estan en mig del bosc. Sense partides pressupostàries i gestió no podem fer res. Cada niu que deixem poden ser 50 o 100 nius més a l’any següent, per tant no hi ha excuses per  fer cerca de nius, trampeig, i eliminació de nius. Qui decideix NO eliminar un niu (un niu detectat i no eliminat) posarà en risc a persones en un futur, si un descendent del niu no eliminat el fa a terra o una paret de pedra seca, en zona urbana, o  un marge, un camp… com cada vegada es més habitual, ja que la Vespa Velutina no té depredadors naturals, i ho sap. (mirar el que està passant a França o Galícia). Cal que el problema de la vespa velutina es gestioni des d’un sol organ que ha de tenir els coneixements necessaris, tota la informació del territori, i des d’on es coordinin i tinguin coneixement de totes les actuacions, tècniques d’eliminació, cerca activa de nius, col·laboració i experiència amb altres països o comunitats..

El passat 24/11 vaig patir el primer accident de la meva vida laboral, i no ha estat pas per falta de precaució, potser es pot considerar ni un descuit, a l’ordenar la farmaciola abans d’anar a fer la retirada de nius vaig deixar-me l’adrenalina a casa, i sort a tenir previsió a tenir un punt de trobada amb una persona, no va passar res més greu. Després d’eliminar i retirar un niu de vespa velutina de la plaça de Gualba en un platanus a 25 metres d’alçada, vaig anar a eliminar un niu dins el bosc, molt a prop de les cases. Una feina en principi fàcil que es podia fer amb l’ajut d’una perxa  per injectar l’insecticida dins, i com sempre amb tots el EPI’S en ordre, i una persona en un punt de trobada per si passa alguna cosa.

Durant la feina, pateixo un mareig, i decideixo retirar-me cap el punt indicat. Quan creia que ja estava prou lluny del niu vaig a treure’m un guant i una vespa que va seguir-me, em fa una picada d’atac. Val a dir que la Vespa Velutina Nigritorax té dos tipus de picades, les defensives, i les d’atac. En aquest segon cas injecten una gran quantitat de verí, un còctel d’11 substàncies, on predomina en principi el Mastosparan, i per mala sort, la picada es produeix directament a vena, no passen ni 10 segons que ja estic al terra, al cap de poca estona pèrdua total de la visió, falta de respiració, quasi sense poder parlar, amb pèrdua de pols, i coagulació de la sang, i als pocs minuts pèrdua del coneixement.  La rapidesa d’en Jaume Teixidó de la brigada municipal que va trucar al SEM, l’ajut de l’agent  municipal de Gualba amb el TIP 003,  la bona actuació de l’equip del SEM que va venir des de Sant Celoni, i l’ajut posterior dels Bombers de Sant Celoni per poder-me portar fins l’ambulància, i l’Oscar Aldama i en Jordi Novell, que eren allà per fer un petit reportatge fotogràfic, varen evitar danys pitjors. Aprofito per agrair-los a tots el seu ajut i la seva professionalitat.

Tot i amb això hem de ser conscients que la Vespa Velutina Nigritorax, com no em cansaré de repetir, en situació de cerca d’aliment, aigua o fusta per a la construcció del niu, és una vespa molt pacífica que sempre mirarà d’evitar el contacte amb nosaltres. Però hem de tenir MOLT CLAR que no podem acostar-nos a un niu, si en veiem un hem de mirar de marcar la zona, que el niu quedi identificat, donar l’avís a l’ajuntament corresponent perquè en gestionin la retirada.

També insisteixo  en diverses dades per reflexionar. Que si tot va començar el 2004 amb una sola Reina a Bordeus, i la descendència d’aquesta, ja ha colonitzat 140.000 kilòmetres quadrats de superfície, i després d’estudiar diversos nius dels que he despenjat i amb dades dels meconis (excrements) d’un niu (i fer el càlcul, número de meconis que hi ha multiplicat per insectes que necessita menjar una larva per generar-ne un) resulta que un sol niu necessita matar entre 800.000 himenòpters pol·linitzadors els nius mitjans,  i 2,0  a  2,5  milions els més grans. Per tant tenim un problema que afectarà no sols a curt termini a productors de mel i fruita, si no que  també es pot donar la modificació de la biodiversitat de diverses zones afectades. Un altra dada, a Galícia el 2017 ja han retirat 24.000 nius.

Antoni Armengol
www.controldeplagues.cat

Comparteix...

Deixa un comentari

5 − un =