Per Gemma Garcia Grau
Allí, plantada de peu, la paraula impossible es va fer òbvia. Aquella franja que delimitava les dues fraccions, la separació estratègica és la sàvia eminència.
El trajecte era continuo sense saber on començava i on acabava. El traç del seu pas, imposava decidir-se a… O quedar-se a…
Històries que s’inauguren, històries amb consumació. Històries que es desenvolupen i es preocupen o bé, que són completament antagonistes. Històries que encara són per a determinar i d’altres, que no saps com poden anar.
La composició visual va ser sublim. El perfil de la pintora dominava. Ressaltar o enfosquir era la qüestió que més intrigava. Davant d’aquella ponència, quina seria la metàfora per excel·lència?
UN principi i EL final…
EL principi i UN final…
UN principi i UN final…
EL principi i EL final…
Per quina opció et decantaries?
Tria!
Gràcies
Sensiblement,
Gemma.