“Avui 8 de març sortim al carrer per commemorar el dia de les dones treballadores. Som feministes amb diversitat funcional, amb diversitat sensorial i intel·lectual. Som migrades i racialitzades, gitanes i paies. Les nostres edats són totes i ens sabem lesbianes, transgèneres, transexuals, bisexuals, inter, queer, heteros i asexuals. Som les assassinades pel patriarcat, som les preses a les presons injustes, som les que s’han quedat als conflictes armats, a les fronteres, a la mar Mediterrània. Som les que sostenim la vida en una llarga lluita que ens precedeix i ens acompanya. És precisament aquest llegat de lluita que ens fa sentir part d’una gran força. Una força col·lectiva que dia a dia combat el patriarcat, arreu del món i també aquí; al nostre territori”.
Així és com comença el manifest que avui diverses entitats feministes han llegit a diferents punts del Baix Montseny. De fet, el Baix Montseny feminista ja fa dies que és en moviment amb activitats organitzades a Sant Antoni de Vilamajor, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Sant Celoni, Cardedeu, Llinars del vallès i també a Granollers.
En el cas de Sant Celoni el punt neuràlgic ha estat la plaça 1 d’Octubre on Feministes Baix Montseny ha organitzat diverses activitats per commemorar el 8M d’aquest any 2022. Pancartes reivindicatives amb missatges que feien referència al cos, l’educació, l’habitatge o a la vida com “A mi cuerpo no le interesa mi opinión”, “Per una educació popular feminista”, “El moviment per l’habitatge és trinxera feminista”, “Ens volem vives” o “Me visto para mi, no para ti”. També s’han portat a terme activitats més lúdiques amb l’actuació de la rapera Elisa.
Accions no mixtes
I també un plafó explicatiu exposant el perquè d’una jornada de vaga no mixta i convidar a la reflexió. “Aquesta decisió neix de la necessitat d’apoderament i autoorganització dels col·lectius que compartim el mateix eix d’opressió per part del patriarcat, les dones i identitats dissidents (lesbianes, persones trans, persones amb gènere no conforme,…)”. Expliquen que autoorganitzar-se entre elles i construir accions que qüestionen l’ordre establert els serveix per perdre la por i la militància, l’acció i la reivindicació.
Remarquen que els ajuda a participar activament subvertint l’estereotip de passivitat construït entorn a la feminitat, els permet compartir frustacions i afrontar-se col·lectivament a allò que no els deixa ser lliures.
En aquest sentit manifesten que la no assistència d’homes als actes és una invitació per interpel·lar-los a que siguin conscients dels seus privilegis des d’una socialització diferenciada.
