Gemma Garcia Grau
En un acte noble i d’honor, Julieta comprèn que no pot aferrar-se a l’amor del seu estimat Romeu. Les circumstàncies així ho declaren. Romeu no hi està d’acord.
Romeu un peu en fals no ha realitzat en el seu cor fort. Romeu sempre amb la mirada per endavant. Romeu expressava la paraula et vello, de forma flamant.
El desig carnal és pronunciat i els dos s’entregaren, a l’acció més digna que mai havien tingut, en la seva vida, aquesta magnífica oportunitat.
Per molta intensitat existent, per molta passió efervescent, per molta devoció al ser creient, per molta fe a l’enamorament. Ella l’allibera. I Romeu desconsolat no pot parar de plorar. Ambdós es trenquen el cor i saben, que no ho podran evitar.
Tots dos s’acaricien, tots dos s’abracen, tots dos es besen d’agraïment, perquè saben que un dia o altre, tindran la joia del retrobament.
