Perduda, indecisa, desorientada, insegura, inestable, sense saber pas, la realitat és aquesta.
Amb les mans a la butxaca, sóc al bell enmig d’aquesta posició. Com apreta el sol, em deixes encegada. Sense barret ni ulleres de sol, ho poses encara més difícil. La previsió no té preu. Un glop d’aigua em salva d’aquest pas cap endavant.
No sé del cert quin camí reemprendre! Què faig? Amunt o avall? A la dreta o bé a l’esquerre? La veritat, que tot fa bona pinta, però no sé ben bé. Sabré encertar la decisió? Aprendré la lliçó? Buufff, quin dilema…
Tota aquesta tensió se’m posa a la gola i no la deixa nua, que va, l’omple amb aquella cosa que de vegades costa de definir i ara mateix, no ús ho se dir… I és que un cop ho tens ben endins, dificultat hi ha per a fer-ho marxar.
Per tant, retorno al punt ICS = X de nou, amb les mans a la butxaca, amb el barret posat i la protecció solar tota embadurnada. L’aigua ben fresca i no m’avorreixo, simplement, ser esperar el moment ideal, és a dir, qualsevol segon que flueix i emergeix en aquesta formosa, formidable i inoblidable VIDA! I llançar-m’hi…
Gràcies.
Sensiblement,
Gemma