Del 24 gener al 22 de febrer, la Biblioteca Ferran Soldevila de Santa Maria de Palautordera organitza una exposició dedicada a Joan Soler Moles (1932-2005), il·lustrador durant el seu temps lliure, pastisser i alcalde (1987-1999) de la mateixa vila. “Les auques de Palau” mostra els dibuixos, acudits, caricatures i sobretot, les auques que Joan Soler Moles va realitzar voluntàriament al llarg de la seva vida per coneguts, associacions locals o entitats.
En la recopilació de dibuixos que engloba l’exposició hi ha més trenta auques, que tracten d’algun tema específic explicat com una història amb dos versos fent un rodolí al peu de cada vinyeta. Tradicionalment, l’auca sempre ha estat un element propi de la cultura catalana que Joan Soler va utilitzar com a base per escriure les històries i explicar-les d’una forma entretinguda i divertida. D’aquesta manera, el conjunt d’il·lustracions reflexa, en clau d’humor, els hàbits i costums de la vila i rendeix homenatge a metges, polítics i altres personalitats.
Els seus referents
La forma de dibuixar de Joan Soler i de caracteritzar els personatges prové del seu mestre i guia artístic Josep Escobar Saliente (1908-1994), molt vinculat a la ciutat de Granollers. Va ser un dels genis de la historieta, caricaturista i inventor i pioner dels dibuixos animats. Entre les seves sèries i creacions, destaquen “Zipi y Zape” i “Carpanta”, que van tenir un gran impacte popular als anys 50 ja que amb humor i fina ironia transmetia la situació de l’Espanya de la postguerra.
Josep Escobar va reconèixer a Joan Soler com el seu millor alumne, transmetent-li la seva manera d’entendre el dibuix i ajudant-lo a crear un estil propi amb sentit d’humor. A partir d’aquí, Joan Soler va afinar el seu estil al costat d’Escobar, creant il·lustracions dinàmiques juntament amb símbols que reflecteixen moviment i rostres expressius i caricaturitzats .
Paral·lelament, Joan Soler va mostrar els seus dibuixos a Pilarín Bayés, reconeguda il·lustradora i caricaturista catalana, que coneixent el seu estil destaca que “l’expressió del dibuix i sobretot dels rostres, és molt espontània i interessant” mentre que les auques i els acudits “transmeten idees divertides que fan rumiar i passar-t’ho bé”.