Hola, el meu nom és Cristina Talló Chicón, sóc ciutadana de la vila de Sant Celoni i us escric perquè necessito denunciar la meva història. El meu company i jo portem més de 3 anys en atur, només percebem una renda d’inserció mínima (PIRMI) de 570 euros per a la manutenció de la nostra família, som 4 membres. Ens trobem en una situació extrema i desesperant.
Ara fa 11 anys que vam comprar una casa, vam ser víctimes d’una estafa, cosa que va fer que no poguéssim durant molt temps elevar a públiques les escriptures d’aquesta casa quan econòmicament ens era possible perquè patiem l’extorsió del fill de la senyora que ens la va vendre. Ara, aquest senyor ens ha denunciat perquè formalitzem aquesta documentació, cosa que en aquests moments ens és impossible. La casa la vàrem comprar al comptat mitjançant contracte privat (una història llarga) ara ens trobem en la tesitura que hem de pagar al jutjat entre 10.000 i 12.000 euros, si no, ens l’embargaran malgrat no tenir cap hipoteca alguna.
En trobar-me amb aquest problema vaig decidir apel·lar a la gent de bon cor i organitzar una rifa i uns comptes solidaris a partir de les xarxes socials. Abans de dur-ho a terme vaig consultar-ho amb els serveis socials i em van dir que no podia fer-ho, però tampoc m’ofereixen cap ajuda ni sortida, només es van limitar a amenaçar-me en retirar-me la prestació per ajuda familiar. Vaig anar a l’ajuntament a parlar amb l’alcalde per comunicar-li que els dimecres, dia de mercat setmanal, hi ha més afluència de gent i faria una col·lecta i una rifa a la plaça de la vila però l’única cosa que em va dir és que no podia fer-ho, jo li vaig dir que solament la policia em faria fora d’allà arrossegant-me.
També vull denunciar les desatencions que m’han dispensat des dels serveis socials de Sant Celoni. Fa un mes que demanava la carta per a la renovació del banc d’aliments, com m’havia dit amb anterioritat una de les coordinadores del banc, si no la portava no em podien renovar i els serveis socials només s’han dignat a donar-me hora per al 25 d’abril, ni tan sols m’atenen cada vegada que els vaig a veure, ni per donar-me suport moral.
El meu company ja ha complert els 45 anys i li pertany una miserable retribució de l’INEM de 390 euros, si ell la cobra ens treuran la meva paga de 570 euros. Ningú ens ajuda ni ens dóna cap solució, només l’amenaça de deixar-nos absolutament sense res. Què faig? Els meus fills estan en edat d’estudiar tots dos, hem estat una setmana gairebé sense menjar, jo només vaig prendre dos gots de llet i els meus fills han hagut de fiar al bar de l’escola. El meu company i jo ens hem vist superats per la situació, fins al punt de separar-nos, encara que solament va ser per pocs dies, ja que hem decidit que això ja no ens supera més pels nostres fills i per la nostra satisfacció personal.
A més tinc problemes de salut i aquesta situació ens provoca molt estrés. Tant és així que la setmana passada vaig patir un atac d’ansietat i va haver de venir l’ambulància a buscar-me.
Necessitem ajuda urgent. Ajuda’ns a salvar la casa.
Cristina Talló Chicón