Aquest dissabte a les 7 de la tarda l’artista de Sant Celoni, Marià Vigas, inaugurarà a la Rectoria Vella l’exposició “L’encís del dibuix”, que aplegarà un recull de pintures del 1956 al 2014. Nascut a Sant Celoni l’any 1932 se li despertà la vocació artística als 13 anys, després de visitar les pintures murals de Josep Maria Sert a la catedral de Vic, quan torna a decorar el temple amb la seva tècnica característica de tons sèpies sobre fons daurat.
Marià Vigas desenvolupa el gruix de la producció pictòrica pròpia entre 1956 i els inicis de la dècada dels 70. Comença amb la decoració mural d’algunes capelles, com la del Col·legi Cor de Maria de Sant Celoni (1957), o l’altar major de l’esglesiola de Sant Miquel
de Montpol (municipi de Lladurs, Solsonès, 1958). Paral·lelament, seguint la tècnica de Josep M. Sert, elabora pintures sobre tela que li encarreguen amics i coneguts. Són composicions de gran format (de més d’un metre d’alçada per dos metres d’amplada), farcides de personatges i amb multitud de detalls, treballades amb colors sèpies sobre pa d’or.
En els darrers anys les seves pintures presenten un canvi destacat, i és que releguen els fons daurats per reproduir la realitat en tots els colors. Bona part de les obres responen a temes bíblics (multiplicació dels pans, noces de Canà, Sant Sopar), però també n’hi ha d’inspiració literària (com les bodes de Camacho i altres temes del Quixot) i de significat al·legòric. Totes, però, mostren el talent d’en Marià com a esplèndid il·lustrador.
Portades del programa de Festa Major
Entre 1957 i 1962 Marià Vigas s’encarrega de fer, desinteressadament, les portades dels programes de Festa Major de Sant Celoni, amb propostes de gran qualitat i un segell personalíssim. Més endavant també dissenya els cartells de la festa, que gràcies a la fàbrica de Josep Pàmias, s’estampen sobre paper i roba (1973-1980), en un format i una qualitat que només es troba a les gran ciutats. Els programes i els cartells són les obres d’en Marià que han tingut més difusió.
A partir dels anys 70 va deixant de pintar per dedicar-se a fer classes de pintura i dibuix tècnic, tasca a la qual s’ha dedicat amb vocació fins a la jubilació. És una persona senzilla i afable, sempre a punt de col·laborar en tot però que ha fugit dels reconeixements i, per això, no ha fet mai exposicions encara que molta gent el coneix com el pintor de Sant Celoni.