TEXT I FOTOS DE RICARD AMETLLER SAULA
A Santa Maria de Palautordera, als peus del Montseny, el desconfinament dels esportistes s’ha realitzat de manera assenyada, sense aglomeracions i amb força prudència, Començant per ciclistes i corredors habituals que des de primera hora han représ les rutines d’entrenament a l’aire lliure que el confinament els havia obligat a modificar. Avui les cintes, les el·líptiques i els “rodillos” han quedat enrere i s’ha tornat a veure les bicis i les sabatilles esportives recorrent el camí vell de Palau a Sant Celoni, la popular Drecera, tant en la seva versió asfaltada com en el camí de terra conegut amb el nom de la “Ruta del Colesterol”. A partir de les 8:00 a aquest grup més assidu a fer esport, s’ha anat afegint gent que després de setmanes de confinament han vist com se’ls obrien les portes a estirar les cames tot gaudint del magnífic entorn natural en el que estem.
Mascaretes i mocadors tubulars s’han deixat veure força en les cares dels més prudents i si bé en algun punt hi ha hagut instants de més afluència, especialment en l’ultima hora de la franja matinal habilitada per a la practica d’esport, en general es pot dir que la gran majoria ha mantingut el distanciament que demanen les autoritats sanitàries.
No tots som “Barcelona”
La sortida d’esportistes a Santa Maria de Palautordera, i segurament a la majoria de pobles, ha posat de manifest les diferències que hi ha entre les zones rurals i les grans ciutats. Tots hem vist ja les imatges d’aglomeracions de gent fent esport al passeig marítim de Barcelona, de fet els mitjans principals i les xxss sembla que només tenen la vista posada en aquests punts de concentració de la Ciutat Comtal, obviant que el nostre territori és quelcom més i que hi ha una altra realitat fora de les grans metròpolis.
