Dissabte 13 de març de 2021. Per fi un matí assolellat. Per això he decidit que avui la passejada pel bosc havia de ser diferent. M’he mogut entre Sant Celoni i Campins i he pres la decisió de sortir de les pistes convencionals i endinsar-me dintre el bosc. Una delícia.
Camins tallats, bardisses, troncs, branques, matolls, terra humida, bassals, pujades i baixades. I entremig de tot plegat dues sorpreses.
Una podem dir que està relacionada amb la mateixa natura. Un niu de vespa velutina penjant d’un arbre. Una mostra més del món global. Importada, situada, invasora i expansiva. Natura, al cap i a la fi.
L’altra fa una mica més de ràbia. Una torre elèctrica doblegada, rovellada i tombada que s’aguanta gràcies a un arbre veí i solidari. Una mostra de la deixadesa, se’n m’enfutisme, la poca vergonya, tenir barra i interès -l’únic- per quadrar balanços milionaris. Poc a veure amb la natura.
Com sempre, en Sammi la companyia fidel que s’ho mereix tot.
