TEXT DE GEMMA GARCIA GRAU
Impressionisme; paraula destacada per una època exemplarment involucrada, amb mestria desitjada. Així es determina com a corrent estètica, on persones d’una gamma de resplandor extraordinària, amb una habilitat excepcional anomenada creativitat poètica, van ser capaces de forjar un moviment del tot alliberador, pel que fa a sensacions, emocions, sentiments i expressions. Així consta, la seva germinació.
Marcant les teles amb tocs i enfocaments d’intriga, determinació, misteri i curiositat, conscientment Confeccionaven un estil del tot singular i ben peculiar, amb abelliment. Despullant la seva intimitat intrínseca, intrepidosament. Plasmant amb virtut la seva augusta actitud, on la corona es dipositava a sobre del membre ponderós: la llum, amb el seu debut.
La ubicació, l’espai, l’emplaçament, el seti, la localització… fascinats contemplant amb admiració, l’humilitat de la naturalesa pròpia, sense comptar l’oportunitat de traçar una mera fotocòpia. Influïts excitadament per la composició de tonalitats variades, aproximaven les mirades perpètues vislumbrades. Desencadenant un clima de benestar formidable, mentre cursava amb el seu nord estable, quan l’habilitat jeia amb aparença de camí, la lliçó es reposava a dins del pergamí.
Capaços de calibrar un instant anomenat segon, que no tenia res a veure l’anterior amb el següent. Amb la seva derivada substancial, se’n desprenia l’instint de caça credencial. Tenaçment havia estat, era i és: un temps de concurrència vivaç, un temps de velocitat audaç, un temps de profit perspicaç, un temps de maneig fugaç.
M’encanta aquest moviment artístic cultural, em fa sentir la seva màgia com la força de l’estructura de la catedral.
Gràcies.
Sensiblement,
Gemma.