Maria Rodés acaba de publicar Lilith (Satélite K), la “part” discogràfica de la seva última aventura creativa, inspirada en el món de les bruixes. A partir d’una troballa a casa dels seus pares, al Maresme, l’artista va indagar en les històries de bruixes de la comarca, jugant a imaginar com hauria estat vista ella mateixa, en tant que artista, al segle XV.
Les bruixes, doncs, com a univers on endinsar-se per escriure i compondre, i adoptades com a “avantpassades” properes: dones lliures que van trencar els cànons socials i per això van ser etiquetades i castigades. Lilith és un homenatge a totes elles i també una forma “d’encoratjar la gent que no segueix les pautes perquè continuïn així i no tinguin por”, declara la cantant a l’ACN.
A partir d’aquí i de lectures, recerca i visites a indrets icònics de la mitologia i les llegendes de bruixes com Vallgorguina o Zugarramurdi (País Basc), Rodés ha anat creant cançons, set de les quals escrites per ella mateixa i dos poemes, d’Alfonsina Storni i Miguel Hernández. Són composicions que van des del ritus inicial abans d’un aquelarre fins a impressions sobre la llibertat de les dones, històries d’amor entre bruixes i diables, o conjurs.