El dia que ho van confirmar vaig pensar que ja tindria el temps suficient per a organitzar-ho, sincerament. El moment s´apropava i les idees s´anaven accelerant. Repetir, incidir, insistir i persistir era el que feia la ment de forma constant. Un sense parar, és el que ella anava demanant. Posar-se en situació, un rol playing amb determinació. Dia a dia la llibreta sempre a punt, reflexions amb criteri tramat persseguia amb contrapunt. Objectius ben determinats i fàcils d´entendre. Aquesta era la proposta que vaig perseguir i durant la consecució de la seva evolució, va sorgir millor del que havia previst.
L´esbòs no parava de crèixer. Mesura havia de posar perquè s´anava desorbitant. Línies i gravats, paraules i traços, tot plegat un criteri ben conjuntat. 30 minuts; amb la totalitat d´aquest conglomerat de nombres, havia de ser eficaç i del tot eficient alhora de transmetre un missatge amb sutilitat, amb vast contingut d´empatia i assertivitat.
Tocava amb decisió fer la comunicació. El públic a qui anava dirigida aquesta dinàmica verbal, auditiva, visual i del tot emocional, era ALS FAMILIARS, amb un component actiu del seu nucli afectat d´una malaltia ben comuna avui dia i més que coneguda, la Demència. Una exposició oral plena de contingut de conceptes bàsics. Marcant una direcció favorable, orientant el que és primordial. Puntualitzant amb preferència, acabant amb excel·lència. No era la intenció d´alarmar ni deixar-los sorpresos d´informació, però sí que tocava resumir amb detall tot el que portava dins, com a experiència professional i personal.
Realment imaginació, creativitat i motivació era el meu desig. Compartir el desenllaç alliberat positivament. Fer saber a les persones que tenia al davant que quan toca el que toca i la transformació del nostre estimat és evident, cal posar en marxa els 4 principis de la vida: acceptar, assumir, afrontar, asserenar-se. Per aquest motiu al final de la xerrada, els vaig preparar una sorpresa: Un regal fet amb molt d´amor i estima; un vídeo amb fotografia, paraules que resumien el sentit important de la vida i la música de la compositora Adele. El propòsit, és que fossin conscients que el treball amb el que s´impliquen a cada hora del dia, té una recompensa mereixedora de ser valorats amb cura, respecte, tendresa i delicadesa. Llàgrimes es van despendre, aquesta ja era l´intenció per dues raons: 1) Topar amb la realitat del present, absorvir i distingir que es devalua la persona i la complexitat entra en vigor. 2) Fer saber que som aquí al seu costat persones com a professionals, perquè cada vegada que precisin alçar la mà, els hi donarem per ajudar en el que faci falta.
Gràcies.
Sensiblement,
Gemma-