Gemma Garcia Grau
Benvolguts lectors,
Aquest escrit va començar d’una manera ben amena, pensant amb les ganes que apareixen durant qualsevol moment del dia, per a fer quelcom diferent i divertit i d’aquesta manera, trencar les rutines habituals que ens comprometen a ser excessivament responsables. I de vegades o bé, en més de comptades ocasions, no mirar-se cap a un mateix. És a dir, abandonar-se! Donant gran part de l’energia pròpia als altres, que la reclamen. I l´oferim activament, perquè en surt de dins espontàniament! Per a tenir-ho clar, posem-nos en situació i fem un rol-playing: imagineu-vos la mare ocellet donar de menjar als seus fillets, on la constància del moviment de la boca és repetitiu, quan s’aboca l’aliment proclamat com a felicitat. Vindria a ser un gest i actitud continua d’obrir i tancar els maxil·lars, així com la mare, un no parar de viatjar.
A bon principi del matí quan ens llevem, no sap que succeirà en els existents moments del dia i en la durada de les futures hores. Variables, segur que apareixen. Si t‘ho prens bé, fantàstic! I sinó en saps o aquell dia la gestió no és adequada, passes uns instants de patiment. Per si de cas ens avancem i fem un plantejament de la jugada tot donant-li la volta a la situació. Volem la calma, la pau, la tranquil·litat i un tornar a començar amb coherència.
Per a no repetir a cada frase, es segmenta d’aquesta manera. El relat s’inicia així… Qui té ganes…
Qui té ganes… De dibuixar, traça. De pintar, matisa. De cantar, taral·leja. De compondre, analitza. De prosa, s’inspira. D ‘escriure, reflexiona. De llegir, s’hi dedica. De parlar, es presenta. D’escoltar, emfatitza. De fer, fa. De fotografiar, admira. De mirar, observa. D’observar, aprecia.
Qui té ganes… De perdre, renuncia. De guanyar, ho publica. De comunicar, informa. De recordar, evoca. De mentir, oculta. D’evitar, dissimula. De sincerar-se, és lleial. De confiar, demostra. D’existir, reivindica. De ser autodidàctic, descobreix. D’iniciar, fa un pas. De finalitzar, es para.
Qui té ganes… D’estimar, s’emociona. De respirar, inverteix. D´acariciar, palpa. D´abraçar, estreny. De contacte, prem. De fer, s’impulsa. De sentir, palpeja. De viure, lluita. De morir, decideix. De somriure, es motiva. D’aixecar-se, es posiciona. De plorar, es sensibilitza. D’emetre un so, crida. De lluitar, és resolutiu/va. De fortalesa, creix. De debilitat, es mostra. De saber, s’il·lustra. De valorar, s’educa.
Qui té ganes… De pensar, s’il·lumina. De crear, imagina. De somiar, s’entrega. D’idealitzar, s’allibera. De ballar, flueix. De muscular-se, s’enforteix. De meditar, desapareix. De dir que no, es planta. De dir que sí, es llança. De ser just, respecta. D’aprendre, profunditza. De madurar, ho aconsegueix!
Expressar és essencial!
Gràcies. Sensiblement,
Gemma.