Les accions sorgeixen per a prendre decisions. Vet aquí el millor remei per abolir les abnegacions i considerar les acceptacions. Motivat/ada o no, saps que ho tens a les teves mans, triïs el camí que triïs:
Pot ser que sigui bo com el dolç melós del confit o no tan bo, com l’amargura de la pell del seu fruit. Pot fer-te sentir gran com la vasta extensió del cel o bé petit, com quan admires a distància el punt de l’estel. Pot fer-te sentir bé i a gust o bé comportar-te, un brillant disgust. Pot ser que t’aporti quelcom nou en aquest trajecte adjudicat o reeduqui allò, que ja ho tenies implantat. Pot ser que sigui un jornal satisfactori o et condueixi a la debilitat, dins del seu repertori. Pot ser que t’impliquis en explicar-ho o bé a la intimitat, prefereixes reservar-ho. Pot ser que et causi perturbació quan arribes al punt culminant de la desesperació o bé al sentit contrari, que t’aporti alliberació, quan ets capaç de trencar les cadenes amb absolució. Quan es mereix, cal gaudir de la seva magnificiència; quan no serveix, cal optar per traslluir la fabulosa carència.
Arriscar-se, és un factor que cursa amb beneplàcid; acomodar-se, és una tendència avariciosa que et deixa estabornit i flàccid. La confortabilitat et rodeja de forma meravellosa; la inseguretat se’t cruspeix de forma bondadosa. Et propícia convexitat quan l’aparició del somriure és pronosticat; t’acarícia la concavitat quan la tristesa del somriure intercanvia la realitat. Diamant, corindó, topazi… atributs de duresa i fortalesa, et marquen el seu poder amb agudesa; argila, grafit, mica… la primmirada fragilitat fa saltar les espurnes de la conquista del foc, quan s’obren les comportes del bombardeix i compleix, amb el seu enderroc.
Arribar a la meta, comporta el sentiment ponderant d’haver fel el cim, fent recompte del recorregut de la seva essència. És el moment idoni d’entonar el crit que designa engalanar l’èxit de la coherència. Quan et sents perdut per contraposició, et desorientes continuadament sense parar de canviar de direcció; busques la brújula amb desesperació quan t’adones que tot i tenir-la a l’abast, interpretar el seu ajut es converteix en un espiral nefast.
Cada propietat té el seu detall, ja sigui negatiu o positiu. De tots els reculls, n’extreus una descripció amb pertenença d’implementació. Elabores una selecció i et dirigeixes a la conclusió. El procés que inicia l’aprenentatge d’un tema ben posicionat, és la cita que es pronuncia amb el seu anunciat.
En moments de caos inverossímil no deixis mai de somiar. Saps que de peus a terra un dia o altre, aconseguiràs arribar. A la guerra personal de cadascú pot succeïr qualsevol cosa. Batalles que es perden i d’altres que es guanyen. Delimitar la franja, és la teva oportunitat.
Tot et marca! Res, et deixa indiferent! Persegueix el teu instint…
Gràcies.
Sensiblement,
Gemma.
