Molts veïns i veïnes de Sant Celoni recorden aquests dies els 50 anys dels aiguats més forts i tràgics que hi ha hagut a Sant Celoni i la Batllòria dels quals es té record. Van ser els del 20 de setembre de 1971 i van provocar la mort de quatre persones del municipi a la carretera comarcal en desaparèixer el pont de la riera de Gualba. També van provocar greus desperfectes en infraestructures i carrers.
Els catastròfics aiguats de 1971 van ser especialment virulents a la Batllòria on, entre d’altres danys, es van endur el pont que travessava la Tordera per accedir a Fuirosos en aquesta zona. Arran d’aquests desperfectes, el 1974 es van fer les obres de canalització i defensa dels marges del riu Tordera a la Batllòria, tal com s’explica en una informació al web municipal.
A Sant Celoni, els desastrosos aiguats de 1971 es van endur el gual per on la carretera de Gualba travessava el Pertegàs, a la zona entre el cementiri i les Borrelles. Aquelles pluges torrencials van provocar una mala experiència però també, es diu en aquesta mateixa informació municipal, van motivar que la zona es dotés d’infraestructures importants, com el pont actual sobre el Pertegàs, construït el 1975, i el mur de canalització del riu per protegir el barri de les Borrelles del risc d’inundacions, edificat el 1983 per la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental.
Imatge retrospectiva dels aiguats del 20 de setembre de 1971. Foto: Arxiu d’imatges de Sant Celoni / Aj Sant Celoni
Testimoniatge
En el decurs d’aquesta setmana són moltes les persones que a través de les xarxes socials tenen un record per les veïnes i veïns que aquell dia van perdre la vida i també expliquen l’experiència que en tenen d’aquell 20 de setembre de 1971.
Un testimoni és el que explica Maria del Puig Llovera “La Teresa la meva cosina, recordo el color del cel, i el pare, en Salvador Llovera, va venir a casa i va dir, “l’aigua s’ha emportat a la Teresa’. No va venir a dormir. Mai vàrem trobar a la Teresa, El tiet Joan cada any anava al riu i hi llençava un ram de flors. La tieta Maria i l’Isabel varen tirar endavant. El tiet no va aixecar mai més el cap.”
També Joaquim Reberté diu “Treballava aleshores a Resisa, i me’n recordo perfectament. Alguns tancs a la vora del riu, van anar a parar a Hostalric i Blanes. I una de les noies desparegudes, la Teresa, era amiga de la colla. DEP.”
L’alcalde de Sant Celoni, Raül Garcia, ha expressat “Un record per aquestes persones! Gràcies per les vostres aportacions, que ens ajudaran a tenir millor explicat aquell capítol de la nostra història. Una abraçada a tothom!”
L’Ajuntament de Sant Celoni també ha publicat algunes imatges d’aquell dia que formen part de l’Arxiu d’imatges de Sant Celoni i que podem veure a continuació.
