El Parc del Montseny té més de 30.000 hectàrees però només una vintena de ramaders. La falta de relleu generacional i la manca d’espais oberts on pasturar són dos dels principals reptes de futur d’una activitat que està en risc de desaparèixer al massís si no s’hi posa remei. “Les tasques cada dia són més feixugues i el bosc avança ben ràpid” perquè les terres ja no es treballen, detalla Josep Ramírez. Juntament amb una quarantena d’agricultors i ramaders més, han creat una associació, ARAM, per reivindicar l’activitat i els beneficis en la biodiversitat i conservació del massís.
Volen que se’ls tingui en compte en la gestió del parc i menys burocràcia. La situació de la ramaderia extensiva al Parc Natural de la Reserva de la Biosfera del Montseny és “crítica, i podria arribar a un punt d’inflexió en els propers anys si no es garanteix el relleu dels ramaders que estan a punt de plegar, o si no augmenta de forma significativa el ritme de noves instal·lacions”. Així es recull a les conclusions de l’estudi publicat el febrer d’aquest any i que l’òrgan gestor del Parc Natural del Montseny va encarregar. Actualment només hi ha 24 ramaders en actiu dins dels límits del parc.
Segons l’estudi, la disminució d’explotacions es va iniciar fa un segle però ha estat en els últims anys quan s’ha agreujat. Així, entre el 2000 i el 2020 van plegar un 46% de les explotacions que hi havia. Concretament, 12 van plegar i només hi van haver dues successions. A més a més, la mitjana d’edat dels ramaders del Montseny és de 61 anys. I és que en aquest ofici no hi ha jubilació, és una forma de vida, afirma a l’ACN, Josep Ramírez.
Explica que, amb l’abandonament de les terres i l’avançament del bosc, l’administració ha de destinar diners públics per netejar i obrir zones obertes amb maquinària com ara desbrossadores manuals. Una feina que els ramaders reivindiquen que fan molt bé amb els seus propis ramats i a diari. A la Generalitat també li reclamen “sentit comú” per poder desenvolupar les seves activitats. Si bé entén que cal fer un control de l’activitat en temes com les dejeccions, remarca que hi ha algunes incoherències que els limita la viabilitat de la seva activitat.
Explotació ramadera al Parc Natural del Montseny. Foto: ARAM
Tenir veu en les decisions de gestió del parc
Des que han creat l’associació de ramaders i agricultors, han fet una ronda de presentacions per tots els municipis del Montseny. “En general hi ha pessimisme, però estem il·lusionats i tenim ganes de lluitar pel nostre futur”, afirma, tot dient que potser és l’última oportunitat per evitar la desaparició de l’activitat i, de retruc, l’actual biodiversitat. Des del parc, admeten que la desaparició de ramats comportaria un “canvi sobtat” del paisatge i dels hàbitats.
Segons el director, Lluís Martínez, són “necessaris per mantenir la biodiversitat, més enllà de ser una activitat humana i una font de supervivència econòmica”. És per això que aplaudeix la creació de l’associació, tot dient que ara tindran un interlocutor de referència amb qui poder col·laborar i ajudar-los amb les “grans dificultats de supervivència” que tenen.
La falta de terres és un dels temes que més preocupa com també la manca d’agricultors. Ja no hi ha gairebé pagesos que menin les terres del parc. Per això, una de les accions que estudiaran serà la creació d’un banc de terrenys per veure quins es poden treballar i, al mateix temps, intentar recuperar patrimoni. “És ara o mai”, conclou Ramírez.
El Parc Natural del Montseny s’estén entre Barcelona i Girona amb un total de divuit municipis de les comarques d’Osona, Selva i Vallès Oriental. L’any 1978 la UNESCO el va acreditar com a reserva de la biosfera.