Per Gemma Garcia Grau
No considero un èxit la fi de la perdició. El teu contacte és l’objectiu màxim de la meva ambició. L’horitzó és immens. Aquella línea fina recta i esmolada, com l’agulla, em promou a sentir-me tens. Els dos braços s’apropen i quan es contacten, s’ericen els pèls. Qui ho havia de dir, qui ho havia de dir! Que en la categòrica distància el nostre amor plausible, el podem assolir.
M’embogeix principalment la teva pell. El contacte directe d’una capa a l’altra, propicía l’idea de posar-te l’anell al dit. La continuitat és la perícia, la constancia és la cobdícia, la positura no és cap avarícia, tocar-te és la gran primícia.
Podria estar-hi hores i així et seduiria. No et preocupis que te la tractaré bé. Amb suavitat i tendresa, és l’honor de la meva honradesa. Fàcil d’acariciar, el Romanticisme ho té més que clar. Passió per aquesta divinitat, o Déu meu, és el millor entreteniment, que no em deixa gens esgotat.
És un gran desig, és el vast amor, menjar-se el pastís gran però només atipar-se, d’aquest petit pessic. La necessitat és bàsica i imperiosa. El fet d’estar al costat i tots dos a la vegda, és una realitat transformada en gloriosa.
Gràcies.
Sensiblemment,
Gemma.