Col·laboració de Gemma Garcia Grau
En un dia de mar assolellat,
els núvols no fan presència del seu esclat.
Matisos és el que exposen al seu favor,
les lleis del color designen el to amb gran esplendor.
Gavina voladora, es distingeix quan la contemples embadocat,
on es destaquen, les plomes del seu ombrejat.
Surt del niu tota nua i fer un tomb decideix,
quan la brúixola empeny el nord perquè la brisa desapareix.
Pupil·les dilatades és el que precisa,
la curvatura del seu groc bec, és el que encisa.
Posicionament del coll ha de fer front amb validesa,
estructura vertebral es prepara per arrancar el vol, amb maduresa.
Fent extensió de la seva llargada,
moviment perpetu és el que formula, per a la seva alada.
S’enlaira i s’ensuma aquell aire provinent,
intenció és la voluntat per a fer la força, a contracorrent.
Situada en el punt estratègic,
vindria a ser com el viatge del telefèric.
Geogràficament, té la visita a la seva mirada.
Absorvir aquell terreny focalitzat, és el que efectua d’una sola passada.
Quan surt, no sap amb certesa si hi haurà el camí a casa amb cara de retorn.
Per això compleix amb les expectatives,
a cada franja horària del seu torn.
Cada dia quan es lleva i obre els ulls amb ambivalència,
neix el principi de l’existència.
Sap del cert que es mereix l’oportunitat de florir amb majestuositat,
a través de la seva íntegra supervivència i llibertat,
Gràcies. Sensiblement,
Gemma.